Sent un gran plaer comptar amb un mural tan extraordinari i amb tant de sentiment en el Mercat de l’Olivar, compartim amb vosaltres l’entrevista realitzada a Joan Aguiló, artista creador del mural.
Quin nom li vas posar al mural? Quin significat té?
‘Els mans que ens sustentin’
És un homenatge al sector primari. Ens centrem en les mans perquè anessin elles les protagonistes, sense centrar-nos en una cara concreta per a evitar personificar el treball si no a un col·lectiu. Les mans, fan referència a tota una labor que és la que al final alimenta tant al mercat com a la ciudad.al mateix temps són un element comú a tot el sector que dóna vida al Mercat de l’Olivar.
Quines idees prèvies tenies al cap abans de centrar el mural a les mans?
Des del principi vam tenir clar que havia de ser un homenatge al sector primari. La primera idea va ser el realitzar un treball de recerca amb payeses que fossin volguts en algun poble de Mallorca o que haguessin treballat durant molt de temps en el mercat. Conèixer la seva història de primera mà i fer un retrat seu en el qual es pogués veure la història però suposava personalitzar massa el que en realitat és el treball de molta gent.
Seguidament pensem en com despersonalitzar aquesta idea sense perdre l’essència i centrar-nos en el treball que realitzen. El format tan allargat era complicat per a encaixar la idea i veure com es mostra el treball, per la qual cosa finalment decidim centrar-nos en tres elements clars del sector, partint de les mans que els tracten i elaboren.
Com fas aquest treball previ?
Inicialment coix exemples del que vull representar. En aquest cas eren mans adobades que representin l’experiència del treball, el duro que és. Així que primer és veure què vull comptar amb el mural i com.
Habitualment l’esbós el realitzo en digital, unes línies molt gruixudes per a tenir la guia. Una vegada tinc clar cap a on vull portar el mural i resoltes les dificultats pictòriques amb les quals em puc trobar, començo a treballar sobre el mur. I sobre ell sempre apareixen nous reptes que m’encanta resoldre al moment, són les qüestions pròpies que et fan veure la vida del mural.
Quines tècniques vas utilitzar?
La tècnica aplicada és la que utilitza pintura plàstica i la paciència, amb la particularitat que gairebé un terç del mural és sobre cristall a partir d’un vinil. Aquesta qüestió, va ser un dels reptes a superar, ja que, al no poder pintar directament sobre el cristall, primer el vaig pintar sobre tela, després el vaig escanejar i ho vaig imprimir en vinil per a poder pegar-ho i després quadrar sobre ell els colors del mural integrant-lo en la resta.
He utilitzat colors vius. A més dels ‘terra’, he jugat amb els blaus, els verds, un cert color groc per les xarxes, donant-li un toc viu.
Quant temps ha portat l’elaboració?
Dues setmanes de treball encara que s’ha allargat per la dificultat de com arribar a tots els espais i racons ja que hem hagut d’utilitzar una grua i dues bastides, un per a cada extrem lateral del mural per a molestar el menys possible als llocs de treball.
Primer comencem per la part central i després vam fer els altres costats.
Què t’ha aportat aquest mural a diferència dels altres murals que has fet?
El primer, en rebre la trucada, em va fer moltíssima il·lusió. Jo sóc de palma i per a mi el Mercat de l’Olivar és una icona de la ciutat, un lloc de referència, i que pensessin en la meva per a fer aquest treball em va enorgullir.
Un aspecte que al mateix temps va afegir il·lusió a l’encàrrec va ser el recordar la meva infantesa en el camp. Els meus avis per part de mare han estat payeses tota la vida i vaig recordar que de petit acompanyava al meu avi quan aquest recollia les patates i me’l prenia com un joc. M’encantava, sent conscient al mateix temps del treball i sacrifici que comporta. Per aquest especial motiu ha estat més emotiu pintar el mural.
Tècnicament cada mural té el seu aquell. T’ajuda a créixer en segons quins aspectes. Per exemple, en aquest cas, quadrar el color dels vinils a la pintura plàstica ha estat un repte, ja que la pintura sobre bases diferents com poden ser el plàstic, la paret o el ferro, reacciona diferent. Ha estat molt entretingut.
Com ha estat acudir cada dia al mercat com un més?
Ha estat una experiència molt bonica. Primer la gent era més tímida però després tots hem anat agafant confiança.Una qüestió que m’ha encantat ha estat que en estar el mural situat enfront de la rampa de pujada i baixada al primer pis, hi havia molta gent que en pujar no s’adonava que era allí i quan tornaven se sorprenien de veure’m i em parlaven animant-me a seguir. Arribàvem a establir una conversa en moviment.
Ha estat divertit, molt diferent a l’elaboració dels altres murals.
Creus que a la gent li ha agradat el mural?
He pogut percebre que la gent està contenta i el fet de poder contemplar el mural mentre baixen, durant aquests 30 segons, és molt bonic.
Com sents les reaccions del públic?
Jo tinc una manera figurativa de pintar i per les dimensions intento anar al resultat final, és a dir que el que començo a pintar pugui mostrar com serà el resultat final. Vull que de primeres es vegi com acabarà. Quan els murals representen persones, primer sòl pintar les cares perquè si el públic no ho entén, pot crear dificultats. Malgrat això hi ha murals que fins que no s’acaben completament no es perceben a la primera i l’últim dia ‘salta’ tot el mural i la gent el veu i la seva reacció és de gran sorpresa.
Et ve de família la dedicació a l’art?
Possiblement. En la meva família, María Vic, la cosina de la meva àvia, era pintora i el meu oncle també, a més de fer escultures. La meva mare va ser professora de plàstica i als matins dels dissabtes recordo que sempre li demanava fer manualitats, així que sempre he tingut aquesta inquietud i sempre he sabut que volia estudiar Belles arts, una gran sort l’haver-ho sabut des del principi.
Com ha estat la teva carrera artística?
Vaig estudiar Batxillerat artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Balears i en finalitzar-ho vaig fer il·lustració. Vaig tenir la sort de conèixer a Carmen Crespí, professora de dibuix i pintura el nivell de la qual em va impressionar des del principi i de qui vaig aprendre moltíssim. Va ser la primera que em va ensenyar a encaixar per ritmes i a demostrar la passió pel que sents en dibuixar. La passió pot suplir a la tècnica i a la teoria. Va ser una època en la qual vaig gaudir moltíssim.
Al accedir a la facultat de Belles arts vaig continuar gaudint i vaig poder centrar-me en el que realment m’agradava.